Us poso una exposició interessant que fan. Encara no hi he pogut anar, però després d'exàmens serà el primer que faci. Ja us diré què tal està.

Organizada por la Fundación ”la Caixa” y NBC Photographie, Paris, ésta es la primera gran exposición dedicada a Charlie Chaplin que se lleva a cabo en nuestro país. La exposición reúne alrededor de 250 documentos, principalmente fotografías, pósters, material documental y extractos de películas, algunos de los cuales son inéditos. A través de imágenes, la muestra narra la historia de Charlie Chaplin —el actor y la figura pública—, desde la creación del personaje de Charlot hasta el final de su carrera.

«Chaplin en imágenes» nos ayudará a entender la conformación de la personalidad de Charlot, su transformación, su particular expresión corporal y sus inconfundibles complementos (bastón, chaleco, bigote, zapatos y bombín), que acabaron por representar por sí mismos la esencia del personaje. Charlot no fue siempre el pequeño vagabundo triste, solitario y profundamente humano que permanece en la memoria colectiva. Muy al contrario, el Charlot que se vio por primera vez en la pantalla, en el año 1914, era un personaje grosero y antipático.

Chaplin fue uno de los primeros artistas en lograr un gran éxito mediático, su cercanía al público le convirtió en un personaje muy querido y en icono del siglo XX. Algunos artistas de la vanguardia como Fernand Léger o R. Ausleger representaron a Charlot en varias ocasiones, y sirvió también como portada de muchas publicaciones de la época. La magnitud de su fama fue tal, que para sorpresa del propio Chaplin los grandes almacenes de Nueva York se llenaron de juguetes y figuritas que representaban su imagen.

Paralelamente a su faceta como actor, Chaplin fue también aclamado como cineasta. La preocupación de Chaplin por conseguir la perfección en su obra se evidencia en los documentos que muestran los pasos de la elaboración de una escena y ponen de manifiesto la mecánica de un gag o la coreografía de un movimiento.

En el momento álgido de su carrera, Chaplin optó por el compromiso, y a partir de los años treinta sus películas incluyeron regularmente elementos de crítica social. Su posicionamiento político provocó un lento distanciamiento del público de masas. Con la llegada del cine sonoro, en el año 1940, Charlot habló en el que fue su último papel. Y el discurso reprimido durante tanto tiempo se dirigió a toda la humanidad, en forma de mensaje de esperanza y de paz.

En el año 1952, en el barco que le llevaba a Inglaterra, Chaplin se enteró de que no le renovarían su visado americano. A partir de entonces viviría en Suiza con Oona, su última mujer, y sus ocho hijos, hasta su muerte el 25 de diciembre de 1977.

Chaplin es, sin duda, uno de los artistas mediáticos de la gran pantalla. En esta exposición asistimos al nacimiento de una estrella, paseamos por su vida y miramos con nostalgia el final de su carrera.

El comissari en art és la persona que fa l’anàlisi i la investigació de l’art. En una sala d’exposicions, treballant la presentació dels artistes,. Sobretot és un treball en equip. Armengol diu, que és semblant al director de cinema i els seus actors. La idea de la xarxa, és un treball en equip, treballs col·lectius, per tant, es relacionen persones de l’art amb d’altres àmbits professionals.

Hi ha 3 tipus de comissaris: el que treballa de manera regular, que treballa en una institució; i el que treballa de manera interna, en una gran xarxa, per exemple: el MAGBA.  Per últim, el que treballa de manera independent, fa projectes concrets, es busquen els recursos, ajudes per ser subvencionar els seus productes,etc.

******************************

Abans no sabia què era el comissari, en art, i ara que ho sé, ho associo al mecenes del pintor, o al mànager dels actors.

L'art sonor és tota manifestació de l'art que utilitzi el so com a principal vehicle d'expressió. Sorgeix com a necessitat de definir tot el que no té cabuda dins el concepte de música. Fins i tot el soroll se'l pot definir com a art, en segons quines "composicions".

**El sonido como elemento expresivo se ha liberado de la música de los músicos y además se ha democratizado en su uso** 

És un art que únicament té sentit a través de la xarxa. Primer es feia servir per descriure una activitat artística i comunicativa a internet, però al Net Art, els artistes no són considerats com a tal, sinó com a productes o productors. Un problema que hi ha és a l'ora de difondre l'obra, el Net art va tenir la ide ade no exposar l'obra en una galeria, sino posar-la directament a internet i així els usuaris podriem interactuar amb l'obra i l'artista.

Poblema¿? Que arrel de l'interès d'aquest nou art, demanen l'exposició de les obres. I jo penso, que quina diferència hi ha entre exposar-les i llavors que les posin a internet, o al mateix temps...i guanyarien més, visites interactives, i físiques, l'artista hauria de voler tenir en compte això.

La realitat augmentada és una tecnologia que combina imatges virtuals amb el món real. Incorpora gràfics o imatges al temps i espais reals d'una persona. L'usuari no es submergeix sinó que és l'element gràfic artificial el que apareix en el món real.

 Aquesta tecnologia s'utilitza sobretot en els museus, llibres interactius per a nens, videojocs, publicitat, medicina, militar...

On ens portarà aquest nou simstema? No se sap ben bé, però pot ser que es confongui la realitat amb la realitat virtual, com és el cas del videojoc Second Life, és increïble que hi hagi videojocs de simulació que tens una altre vida, etc... on no arriba la realitat arriba la ficció,

L'us de les noves tecnologies també pot causar-nos el risc de patir malalties com ara: la tendinitis a la mà (dissenyadors) , wiititis (jugadors de la Wii), a part de l'aïllament social que suposa per exemple: Internet, els videojocs, etc. Es pot arribar al punt de mentir sobre la quantitat d'hores que juguem, que estem al xat, estar inquiets o ansios de voler anar a conectar-nos; fins al punt de ser com una "droga" un vici per a la societat. Com qualsevol de les adiccions, les noves tecnologies en formen part, i a vegades són molt perilloses, perquè molts jugadors de videojocs violents llavors no saben diferenciar la realitat de lo virtual i acaben sortint al diari, persones que maten/fereixen a gent per imitar els videojocs.  

Les noves tecnologies són bones per ajudar a evolucionar  la societat però com tot a la vida, els excessos no són bons, i s'ha de controlar les hores de connexió, o de jocs, per evitar que hi hagi problemes greus. Tot i que la societat actual, egoïsta i independent crec que els nous mitjans hi ha tingut molt a veure, i en aquest aspecte fem un pas enrera, perquè estem entrant en una societat freda, massa tecnològica. La massa no ha de ser una societat dependent de les tecnologies, perquè tornem a estar controlats per aquestes...

El software social és un conjunt d'eines de comunicació que permet que facilita la interacció entre usuaris, també anomenades, comunitats virtuals.  Podem dir que és un sistema per posar en contacte persones amb aficions semblants perquè es coneguin, com ara: els xats, fotologs, facebook, meetic, etc.

La diferència entre aquests sistemes i abans, era que el procés de conèixer gent era més llarg, ja que s'escribia per carta, o es parlava per telèfon, i no era el mateix que actualment, ja que ara està molt més desenvolupat, i és més còmode conèixer gent fent un click.

Com a per totes les pàgines d'Internet hi ha limits en aquestes comunitats virtuals, ja que es transmeten dades personals i hem de tenir la seguretat de que no es violarà el dret a la intimitat, és per això que hi ha els moderadors als xats, o als fòrums.

"La poesia és una forma d'expressió dels sentiments i/o vivències d'una persona. Gianni Toti va barrejar la poesia amb art electrònica i cinema. Un altre autor, Reiner Strasser ja podem dir que les obres de poesia era llavors, tan en paraules, imatge, so, o hipertext. La E-Poetry sorgeix en el mateix moment que avança les noves tecnologies, per exemple: hi ha wikipoems, els blogs de la gent poden ser sobre poemes que ells mateixos creen, i això fa que rebin respostes d'altres internautes, que tinguin les mateixes aficions. Per tan, no queden els poemes en calaixos, sinó que tothom pot veure-ho, i debatre amb el propi escriptor, hi ha aquesta interacció d'autor-poema-usuari.

***Penso que aquest fet no crea cap empobriment de la llengua, sinó que al contrari fa que tingui més sentit, ja que al poder comunicar amb altres persones i aprendre noves formes poètiques d'escriure, ja siguin visuals o paraules, hi ha l'enriquiment de la persona, i de la llengua. Com totes les arts han d'anar evolucionant: cinema, poesia, però mai sense haver de suprimir la tradicional en format paper.

http://www.youtube.com/watch?v=Ma9Japk4HAY

Els usos d'aquestes instal·lacions interactives poden ser: Comercial, en publicitat, algunes empreses com Nike, Adobe, Audi han fet unes campanyes molt bones. L'ús d'Oci- Entreteniment: per exemple, el videojoc, tecnologi wifii, etc.  I finalment, l'ús Educatiu, que també hi ha webs per construir coneixement. 

És un disseny destinat al consumisme, és un encàrrec que té unes dates d'entrega.  Actualment estem en l'era de que tan els espectadors també som creadors/generadors de continguts. Així fa que sigui molt més interactiu: desde videojocs, pàgines web, o CD-Rom. 

D'altre banda penso que la robòtica ajuda a persones que han perdut parts del cos, per exemple: braços, cames, i tinguent unes extensions tecnològiques , fa possible que puguin corre, o que puguin fer vida normal.

Penso que en aquest aspecte de millora/ajuda per a l'èsser humà aquestes noves tecnologies són molt importants, ja que no se'n fa un mal ús. La telepresència també és molt útil per la gent gran que si li passa alguna cosa prement un botó poden anar a ajudar-lo.

 També pot ser un control de la societat al final, ja que inventen dipositius per la nostre seguretat, i acaba servint més de control social que no de seguretat. 

En aquesta indústria cultural hi ha la música comercial, que seria la producció unificada en serie (les productores). La música electrònica pròpia és l'expressió individual de l'artista que intenta aconseguir un lloc en aquest món tan complicat de l'art o espectacle en general. 

Es fa servir la ciència per fer experiments i arribar a crear art. Eduardo Kac va "crear" o transformar el conill de la fotografia en fluorescent. Evidentment, va generar molta polèmica.   

És un art una mica boig segons el meu punt de vista, perquè s'implanten parts del cos en altres llocs, es penjen amb ganxos, etc.

No m'extranya que sigui un "art" polèmic, ja que els experiments amb animals, i amb persones és molt poc freqüent a no ser que sigui per descobrir un bé per la societat. Crec que és un abús de la ciència per no acabar fent res. Pot ser graciós veure un conill fluorescent, però no és d'interès per la societat. Penso que la ciència ha de servir per investigar com combatre malalties importants, com ara la Sida, o el Càncer, i deixar de fer invents absurds. 

Ara faré les pràctiques a TV3, ja us aniré explicant com va tot per aquí. Si voleu dir-me algu deixeu comentari

El joc tampoc l'entenem ja només com els típics jocs de taula. Ara tenim les consoles, playstation, etc, i ens és més atractiu jugar a través d'aquests aparells, perquè ens criden més l'atenció, són més interactius, i això no seria possible sense la part artística.