<?xml version="1.0"?>
<rss xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom" version="2.0"><channel><atom:link href="https://el-raco-de-les-arts.blogia.com/feed.xml" rel="self" type="application/rss+xml"/><title>El R@c&#xF3; de les @rts</title><description>&#xC9;s el blog d'Art digital i nous mitjans, mireu-lo i comenteu!!</description><link>https://el-raco-de-les-arts.blogia.com</link><language>es</language><lastBuildDate>Sun, 10 Dec 2023 12:02:20 +0000</lastBuildDate><generator>Blogia</generator><item><title>Chaplin en imatges</title><link>https://el-raco-de-les-arts.blogia.com/2008/012502-chaplin-en-imatges.php</link><guid isPermaLink="true">https://el-raco-de-les-arts.blogia.com/2008/012502-chaplin-en-imatges.php</guid><description><![CDATA[<p>&nbsp;</p><p>&nbsp;Us poso una exposici&oacute; interessant que fan. Encara no hi he pogut anar, per&ograve; despr&eacute;s d&#39;ex&agrave;mens ser&agrave; el primer que faci. Ja us dir&eacute; qu&egrave; tal est&agrave;. </p><p>&nbsp;</p><p>Organizada por la Fundaci&oacute;n &rdquo;la Caixa&rdquo; y NBC Photographie, Paris, <strong>&eacute;sta es la primera gran exposici&oacute;n dedicada a Charlie Chaplin que se lleva a cabo en nuestro pa&iacute;s</strong>. La exposici&oacute;n re&uacute;ne alrededor de 250 documentos, principalmente fotograf&iacute;as, p&oacute;sters, material documental y extractos de pel&iacute;culas, algunos de los cuales son in&eacute;ditos. <strong>A trav&eacute;s de im&aacute;genes, la muestra narra la historia de Charlie Chaplin &mdash;el actor y la figura p&uacute;blica&mdash;, desde la creaci&oacute;n del personaje de Charlot hasta el final de su carrera. </strong><br /><br />&laquo;Chaplin en im&aacute;genes&raquo; nos ayudar&aacute; a entender la conformaci&oacute;n de la personalidad de Charlot, su transformaci&oacute;n, su particular expresi&oacute;n corporal y sus inconfundibles complementos (bast&oacute;n, chaleco, bigote, zapatos y bomb&iacute;n), que acabaron por representar por s&iacute; mismos la esencia del personaje. Charlot no fue siempre el peque&ntilde;o vagabundo triste, solitario y profundamente humano que permanece en la memoria colectiva. Muy al contrario, el Charlot que se vio por primera vez en la pantalla, en el a&ntilde;o 1914, era un personaje grosero y antip&aacute;tico. <br /><br />Chaplin fue uno de los primeros artistas en lograr un gran &eacute;xito medi&aacute;tico, su cercan&iacute;a al p&uacute;blico le convirti&oacute; en un personaje muy querido y en icono del siglo XX. Algunos artistas de la vanguardia como Fernand L&eacute;ger o R. Ausleger representaron a Charlot en varias ocasiones, y sirvi&oacute; tambi&eacute;n como portada de muchas publicaciones de la &eacute;poca. La magnitud de su fama fue tal, que para sorpresa del propio Chaplin los grandes almacenes de Nueva York se llenaron de juguetes y figuritas que representaban su imagen. <br /><br />Paralelamente a su faceta como actor, Chaplin fue tambi&eacute;n aclamado como cineasta. La preocupaci&oacute;n de Chaplin por conseguir la perfecci&oacute;n en su obra se evidencia en los documentos que muestran los pasos de la elaboraci&oacute;n de una escena y ponen de manifiesto la mec&aacute;nica de un gag o la coreograf&iacute;a de un movimiento. <br /><br />En el momento &aacute;lgido de su carrera, Chaplin opt&oacute; por el compromiso, y a partir de los a&ntilde;os treinta sus pel&iacute;culas incluyeron regularmente elementos de cr&iacute;tica social. Su posicionamiento pol&iacute;tico provoc&oacute; un lento distanciamiento del p&uacute;blico de masas. Con la llegada del cine sonoro, en el a&ntilde;o 1940, Charlot habl&oacute; en el que fue su &uacute;ltimo papel. Y el discurso reprimido durante tanto tiempo se dirigi&oacute; a toda la humanidad, en forma de mensaje de esperanza y de paz. <br /><br />En el a&ntilde;o 1952, en el barco que le llevaba a Inglaterra, Chaplin se enter&oacute; de que no le renovar&iacute;an su visado americano. A partir de entonces vivir&iacute;a en Suiza con Oona, su &uacute;ltima mujer, y sus ocho hijos, hasta su muerte el 25 de diciembre de 1977. <br /><br /><strong>Chaplin es, sin duda, uno de los artistas medi&aacute;ticos de la gran pantalla. En esta exposici&oacute;n asistimos al nacimiento de una estrella, paseamos por su vida y miramos con nostalgia el final de su carrera.</strong></p>]]></description><pubDate>Fri, 25 Jan 2008 11:06:00 +0000</pubDate></item><item><title>Confer&#xE8;ncia David Armengol</title><link>https://el-raco-de-les-arts.blogia.com/2008/012501-conferencia-david-armengol.php</link><guid isPermaLink="true">https://el-raco-de-les-arts.blogia.com/2008/012501-conferencia-david-armengol.php</guid><description><![CDATA[<p style="margin: 0cm 0cm 0pt; line-height: 150%; text-align: justify" class="MsoNormal"><span style="font-family: Tahoma"></span></p><p><span style="font-family: Tahoma"></span></p><p><span style="font-family: Tahoma">El comissari en art &eacute;s la persona que fa l&rsquo;an&agrave;lisi i la investigaci&oacute; de l&rsquo;art. En una sala d&rsquo;exposicions, treballant la presentaci&oacute; dels artistes,. Sobretot &eacute;s un treball en equip. Armengol diu, que &eacute;s semblant al director de cinema i els seus actors. </span><span style="font-family: Tahoma">La idea de la xarxa, &eacute;s un treball en equip, treballs col&middot;lectius, per tant, es relacionen persones de l&rsquo;art amb d&rsquo;altres &agrave;mbits professionals. </span></p><p style="margin: 0cm 0cm 0pt; line-height: 150%; text-align: justify" class="MsoNormal"><span style="font-family: Tahoma">Hi ha 3 tipus de comissaris: el que treballa de manera <u>regular</u>, que treballa en una instituci&oacute;; i el que treballa de manera <u>interna</u>, en una gran xarxa, per exemple: el MAGBA.<span>&nbsp; </span>Per &uacute;ltim, el que treballa de manera <u>independent,</u> fa projectes concrets, es busquen els recursos, ajudes per ser subvencionar els seus productes,etc.</span></p><p style="margin: 0cm 0cm 0pt; line-height: 150%; text-align: justify" class="MsoNormal"><span style="font-family: Tahoma"></span></p><p style="margin: 0cm 0cm 0pt; line-height: 150%; text-align: justify" class="MsoNormal"><span style="font-family: Tahoma">******************************</span></p><p style="margin: 0cm 0cm 0pt; line-height: 150%; text-align: justify" class="MsoNormal"><span style="font-family: Tahoma"></span></p><span style="font-family: Tahoma">El conferenciant ens ha preguntat la definici&oacute; d&rsquo;art, que de fet, crec que cadasc&uacute; pot tenir la seva pr&ograve;pia definici&oacute; d&rsquo;aquesta paraula. A mi la que m&rsquo;agrada &eacute;s que &eacute;s la forma a trav&eacute;s de la qual els artistes expressen els seus sentiments. Per&ograve; penso tamb&eacute; que no nom&eacute;s s&oacute;n els artistes que fan art, a mi per exemple m&rsquo;agrada pintar quadres, i per mi &eacute;s art, podem dir-ne art amateur, ja que no &eacute;s professional. </span><p style="margin: 0cm 0cm 0pt; line-height: 150%; text-align: justify" class="MsoNormal"><span style="font-family: Tahoma">Abans no sabia qu&egrave; era el comissari, en art, i ara que ho s&eacute;, ho associo al mecenes del pintor, o al m&agrave;nager dels actors. </span></p><span style="font-family: Tahoma"></span>&nbsp;]]></description><pubDate>Fri, 25 Jan 2008 10:52:00 +0000</pubDate></item><item><title>Mons Virtuals</title><link>https://el-raco-de-les-arts.blogia.com/2007/122603-mons-virtuals.php</link><guid isPermaLink="true">https://el-raco-de-les-arts.blogia.com/2007/122603-mons-virtuals.php</guid><description><![CDATA[<div><span style="font-family: trebuchet ms"></span></div><div><span style="font-family: trebuchet ms"></span></div><div><span style="font-family: trebuchet ms">&nbsp;Els m&oacute;ns virtuals imiten el m&oacute;n real, hi ha cases, persones, etc. Un dels m&eacute;s representatius d&#39;aquesta nova era tecnol&ograve;gica de m&oacute;ns virtuals &eacute;s Second Live, en el qual ets un personatge, que pots fer el que vulguis, crear-te la teva casa, tenir amics, etc. Podr&iacute;em dir-ne un m&oacute;n paral&middot;lel de ficci&oacute;, en el que estem obligats a participar per fer-los funcionar, com els nous videojocs d&#39;ara. Aquest joc, permet que l&#39;entorn social es comuniqui, i es relacioni amb altres persones, per&ograve; no s&#39;ha d&#39;arribar a l&#39;adicci&oacute; perqu&egrave; es pot tenir mal final real. </span></div><div><span style="font-family: trebuchet ms"></span></div><div><span style="font-family: trebuchet ms"></span></div>]]></description><pubDate>Wed, 26 Dec 2007 21:00:00 +0000</pubDate></item><item><title>Arte Sonoro</title><link>https://el-raco-de-les-arts.blogia.com/2007/122602-arte-sonoro.php</link><guid isPermaLink="true">https://el-raco-de-les-arts.blogia.com/2007/122602-arte-sonoro.php</guid><description><![CDATA[<p><span style="font-family: trebuchet ms"></span></p><p><span style="font-family: trebuchet ms">L&#39;art sonor &eacute;s tota manifestaci&oacute; de l&#39;art que utilitzi el so com a principal vehicle d&#39;expressi&oacute;. Sorgeix com a necessitat de definir tot el que no t&eacute; cabuda dins el concepte de m&uacute;sica. Fins i tot el soroll se&#39;l pot definir com a art, en segons quines "composicions". </span></p><p><span style="font-family: trebuchet ms">**El sonido como elemento expresivo se ha liberado de la m&uacute;sica de los m&uacute;sicos y adem&aacute;s se ha democratizado en su uso**&nbsp;</span></p><p><span style="font-family: trebuchet ms"></span></p><p><span style="font-family: trebuchet ms"><br />&nbsp;</span></p>]]></description><pubDate>Wed, 26 Dec 2007 20:43:00 +0000</pubDate></item><item><title>Visualizaci&#xF3;n de datos</title><link>https://el-raco-de-les-arts.blogia.com/2007/122601-visualizacion-de-datos.php</link><guid isPermaLink="true">https://el-raco-de-les-arts.blogia.com/2007/122601-visualizacion-de-datos.php</guid><description><![CDATA[&nbsp; <p style="margin: 0cm 0cm 0pt; line-height: 150%" class="MsoNormal" align="left"><span style="font-family: Tahoma">La visualitzaci&oacute; de dades es tracta de transformar el coneixement en imatges. Per exemple: la infografia simplifica informaci&oacute; en imatges gr&agrave;fiques, les senyals de tr&agrave;nsit, les icones del lavabo d&rsquo;homes i dones, s&oacute;n senyals reconeguts socialment. Si aquestes senyals no fossin reconegudes per ning&uacute; significaria que no serveixen, perqu&egrave; no representen cap informaci&oacute;/coneixement. Tamb&eacute; &eacute;s una manera d&rsquo;esquematitzar la informaci&oacute;. (els esquemes per estudiar, &eacute;s un resum de la informaci&oacute; en poques paraules i en una estructura visualment que ens permet ordenar i aclarar alhora de repassar el tema). </span></p><p style="margin: 0cm 0cm 0pt; line-height: 150%" class="MsoNormal" align="left"><span style="font-family: Tahoma"></span></p><p style="margin: 0cm 0cm 0pt; line-height: 150%" class="MsoNormal" align="left"><span style="font-family: Tahoma"></span></p><p style="margin: 0cm 0cm 0pt; line-height: 150%" class="MsoNormal" align="left"><span style="font-family: Tahoma"></span></p><p style="margin: 0cm 0cm 0pt; line-height: 150%" class="MsoNormal" align="left"><span style="font-family: Tahoma"></span></p><p><span style="font-family: Tahoma"></span></p><span style="font-family: Tahoma"><span style="font-family: Tahoma"><a href="http://www.youtube.com/watch?v=O6GJN_NaIVQ">http://www.youtube.com/watch?v=O6GJN_NaIVQ</a></span><span style="font-size: 11pt; line-height: 150%; font-family: Tahoma"></span><a href="http://www.youtube.com/watch?v=O6GJN_NaIVQ"></a></span>]]></description><pubDate>Wed, 26 Dec 2007 19:50:00 +0000</pubDate></item><item><title>NET ART</title><link>https://el-raco-de-les-arts.blogia.com/2007/121905-net-art.php</link><guid isPermaLink="true">https://el-raco-de-les-arts.blogia.com/2007/121905-net-art.php</guid><description><![CDATA[<p>&nbsp;</p><p>&Eacute;s un art que &uacute;nicament t&eacute; sentit a trav&eacute;s de la xarxa. Primer es feia servir per descriure una activitat art&iacute;stica i comunicativa a internet, per&ograve; al Net Art, els artistes no s&oacute;n considerats com a tal, sin&oacute; com a productes o productors. Un problema que hi ha &eacute;s a l&#39;ora de difondre l&#39;obra, el Net art va tenir la ide ade no exposar l&#39;obra en una galeria, sino posar-la directament a internet i aix&iacute; els usuaris podriem interactuar amb l&#39;obra i l&#39;artista. </p><p>Poblema&iquest;? Que arrel de l&#39;inter&egrave;s d&#39;aquest nou art, demanen l&#39;exposici&oacute; de les obres. I jo penso, que quina difer&egrave;ncia hi ha entre exposar-les i llavors que les posin a internet, o al mateix temps...i guanyarien m&eacute;s, visites interactives, i f&iacute;siques, l&#39;artista hauria de voler tenir en compte aix&ograve;. </p><p>&nbsp;</p>]]></description><pubDate>Wed, 19 Dec 2007 20:45:00 +0000</pubDate></item><item><title>REALITAT AUGMENTADA</title><link>https://el-raco-de-les-arts.blogia.com/2007/121904-realitat-augmentada.php</link><guid isPermaLink="true">https://el-raco-de-les-arts.blogia.com/2007/121904-realitat-augmentada.php</guid><description><![CDATA[<p>&nbsp;**On no arriba la realitat, arriba la ficci&oacute;**</p><p>La realitat augmentada &eacute;s una tecnologia que combina imatges virtuals amb el m&oacute;n real. Incorpora gr&agrave;fics o imatges al temps i espais reals d&#39;una persona. L&#39;usuari no es submergeix sin&oacute; que &eacute;s l&#39;element gr&agrave;fic artificial el que apareix en el m&oacute;n real. </p><p>&nbsp;Aquesta tecnologia s&#39;utilitza sobretot en els museus, llibres interactius per a nens, videojocs, publicitat, medicina, militar...</p><p>On ens portar&agrave; aquest nou simstema? No se sap ben b&eacute;, per&ograve; pot ser que es confongui la realitat amb la realitat virtual, com &eacute;s el cas del videojoc Second Life, &eacute;s incre&iuml;ble que hi hagi videojocs de simulaci&oacute; que tens una altre vida, etc... on no arriba la realitat arriba la ficci&oacute;, </p><p>&nbsp;</p><div class="O"><div><span style="font-size: 111%; color: #990033; font-family: &#39;Lucida Sans Unicode&#39;"><span style="left: -3.52%; position: absolute">&bull;</span></span></div></div>]]></description><pubDate>Wed, 19 Dec 2007 20:34:00 +0000</pubDate></item><item><title>PATOLOGIES TECNOL&#xD2;GIQUES</title><link>https://el-raco-de-les-arts.blogia.com/2007/121903-patologies-tecnologiques.php</link><guid isPermaLink="true">https://el-raco-de-les-arts.blogia.com/2007/121903-patologies-tecnologiques.php</guid><description><![CDATA[<p>&nbsp;</p><p>L&#39;us de les noves tecnologies tamb&eacute; pot causar-nos el risc de patir malalties com ara: la tendinitis a la m&agrave; (dissenyadors) , wiititis (jugadors de la Wii), a part de l&#39;a&iuml;llament social que suposa per exemple: Internet, els videojocs, etc. Es pot arribar al punt de mentir sobre la quantitat d&#39;hores que juguem, que estem al xat, estar inquiets o ansios de voler anar a conectar-nos; fins al punt de ser com una "droga" un vici per a la societat. Com qualsevol de les adiccions, les noves tecnologies en formen part, i&nbsp;a vegades s&oacute;n molt perilloses, perqu&egrave; molts jugadors de videojocs violents llavors no saben diferenciar&nbsp;la realitat de lo virtual i acaben&nbsp;sortint al diari, persones que maten/fereixen a gent per imitar els videojocs. &nbsp;</p><p>Les noves tecnologies s&oacute;n bones per ajudar&nbsp;a evolucionar&nbsp;&nbsp;la societat per&ograve; com tot a la vida, els excessos no s&oacute;n bons, i s&#39;ha de controlar les hores de connexi&oacute;, o de jocs, per evitar que hi hagi problemes greus. Tot i que la societat actual, ego&iuml;sta i independent crec que els nous mitjans hi ha tingut molt a veure, i en aquest aspecte fem un pas enrera, perqu&egrave; estem entrant en una societat freda, massa tecnol&ograve;gica. La massa no ha de ser una societat dependent de les tecnologies, perqu&egrave; tornem a estar controlats per aquestes...</p>]]></description><pubDate>Wed, 19 Dec 2007 20:18:00 +0000</pubDate></item><item><title>SOFTWARE SOCIAL</title><link>https://el-raco-de-les-arts.blogia.com/2007/121902-software-social.php</link><guid isPermaLink="true">https://el-raco-de-les-arts.blogia.com/2007/121902-software-social.php</guid><description><![CDATA[<p>&nbsp;</p><p>El software social &eacute;s&nbsp;un conjunt d&#39;eines&nbsp;de comunicaci&oacute;&nbsp;que permet que&nbsp;facilita la interacci&oacute; entre usuaris, tamb&eacute; anomenades, comunitats virtuals.&nbsp;&nbsp;Podem dir que &eacute;s un sistema per posar en contacte persones amb aficions semblants perqu&egrave; es coneguin, com ara: els xats, fotologs, facebook, meetic,&nbsp;etc. </p><p>La difer&egrave;ncia entre aquests sistemes i abans, era que el proc&eacute;s de con&egrave;ixer gent era m&eacute;s llarg, ja que s&#39;escribia per carta, o es parlava per tel&egrave;fon, i no era el mateix que actualment, ja que ara est&agrave; molt m&eacute;s desenvolupat, i &eacute;s m&eacute;s c&ograve;mode con&egrave;ixer gent fent un click. </p><p>Com a per totes les p&agrave;gines d&#39;Internet hi ha limits en aquestes comunitats virtuals, ja que es transmeten dades personals i hem de tenir la seguretat de que no es violar&agrave; el dret a la intimitat, &eacute;s per aix&ograve; que hi ha els moderadors als xats, o als f&ograve;rums. </p><p>&nbsp;</p>]]></description><pubDate>Wed, 19 Dec 2007 19:58:00 +0000</pubDate></item><item><title>E-Poetry</title><link>https://el-raco-de-les-arts.blogia.com/2007/121901-e-poetry.php</link><guid isPermaLink="true">https://el-raco-de-les-arts.blogia.com/2007/121901-e-poetry.php</guid><description><![CDATA[<p><span style="font-size: 9pt; font-family: Verdana">&nbsp;</span><span style="font-size: 9pt; font-family: Verdana">"TO BE OR NOT TO BE? this is the question&nbsp;</span></p><p><span style="font-size: 9pt; font-family: Verdana">"</span><span style="font-size: 9pt; font-family: Verdana">La poesia &eacute;s una forma d&#39;expressi&oacute; dels sentiments i/o viv&egrave;ncies d&#39;una persona.&nbsp;Gianni Toti va barrejar la poesia amb art electr&ograve;nica i cinema. Un altre autor, Reiner Strasser ja podem dir que les obres de poesia era llavors, tan en paraules, imatge, so, o hipertext. </span><span style="font-size: 9pt; font-family: Verdana">La E-Poetry</span><span style="font-size: 9pt; font-family: Verdana"> sorgeix en el mateix moment que avan&ccedil;a les noves tecnologies, per exemple: hi ha wikipoems, els blogs de la gent poden ser sobre poemes que ells mateixos creen, i aix&ograve; fa que rebin respostes d&#39;altres internautes, que tinguin les mateixes aficions. Per tan, no queden els poemes en calaixos, sin&oacute; que tothom pot veure-ho, i debatre amb el propi escriptor, hi ha aquesta interacci&oacute; d&#39;autor-poema-usuari.</span></p><p><span style="font-size: 9pt; font-family: Verdana"></span><span style="font-size: 9pt; font-family: Verdana">***</span><span style="font-size: 9pt; font-family: Verdana">Penso que aquest fet no crea cap empobriment de la llengua, sin&oacute; que al contrari fa que tingui m&eacute;s sentit, ja que al poder comunicar amb altres persones i aprendre noves formes po&egrave;tiques d&#39;escriure, ja siguin visuals o paraules, hi ha l&#39;enriquiment de la persona, i de la llengua. Com totes les&nbsp;arts&nbsp;han d&#39;anar evolucionant: cinema, poesia, per&ograve; mai sense haver de suprimir la tradicional en format paper. </span></p><p><a href="http://www.youtube.com/watch?v=Ma9Japk4HAY"></a></p><p><a href="http://www.youtube.com/watch?v=Ma9Japk4HAY">http://www.youtube.com/watch?v=Ma9Japk4HAY</a></p><p>&nbsp;</p><div class="O"><span style="font-size: 32pt">&nbsp; <div class="O"><span style="font-size: 32pt"><a href="http://reiner-strasser.de/" target="_parent" title="Reiner Strasser" onclick="window.event.cancelBubble=true;"></a></span></div><a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Gianni_Toti" target="_parent" onclick="window.event.cancelBubble=true;"></a></span></div><p>&nbsp;</p>]]></description><pubDate>Wed, 19 Dec 2007 19:31:00 +0000</pubDate></item><item><title>TELEPRESENCIA</title><link>https://el-raco-de-les-arts.blogia.com/2007/112204-telepresencia.php</link><guid isPermaLink="true">https://el-raco-de-les-arts.blogia.com/2007/112204-telepresencia.php</guid><description><![CDATA[<span class="Apple-style-span" style="color: #341473; font-size: 11px"><div>&nbsp;La telepresencia &eacute;s un conjunt de tecnologies que permeten a una persona sentir que est&agrave; a un determinat lloc diferent al que est&agrave;. Perqu&egrave; aquest fet sigui possible, els est&iacute;mols sensorials dels usuaris han de ser rebuts.</div><div>La telepresencia i la realitat virtual s&oacute;n dos noves tecnologies que han obert noves &agrave;rees d&#39;experimentaci&oacute; art&iacute;stica. La investigaci&oacute; cient&iacute;fica sobre la telepres&egrave;ncia s&#39;ha centrat en la telerob&ograve;stica i el telecontrol. Aquestes tecnologies han perm&egrave;s arribar a un nivell d&#39;interacci&oacute; entre &egrave;ssers humans i ordinadors, permetent als individus experimentar un entorn completament tint&egrave;tic desde pervectives alienes.&nbsp;</div><div>Quan s&#39;han usat de forma radical, com a gest conceptual que critica determinats aspectes del m&oacute;n dels mitjans de la vida contempor&agrave;nea, aquestes tecnologies han ajudat als artistes electr&ograve;nics a tra&ccedil;ar nous inconvenients per a l&#39;art. &nbsp;</div><div><br /></div><div><span class="Apple-style-span" style="color: #000000; font-family: &#39;trebuchet ms&#39;; font-style: italic"><br /></span></div></span>]]></description><pubDate>Thu, 22 Nov 2007 13:57:00 +0000</pubDate></item><item><title>INSTAL&#xB7;LACIONS INTERACTIVES</title><link>https://el-raco-de-les-arts.blogia.com/2007/112203-installacions-interactives.php</link><guid isPermaLink="true">https://el-raco-de-les-arts.blogia.com/2007/112203-installacions-interactives.php</guid><description><![CDATA[<p>L&#39;interfa&ccedil; &eacute;s l&#39;encarregada de crear/motivar la interacci&oacute; entre l&#39;usuari i la m&agrave;quina. Aquestes interf&iacute;cies tenen un disseny, i l&#39;artista que crea la idea, no pot crear el disseny sol i necessita un programador, o un arquitecte de la interfa&ccedil; per poder publicar-la a internet.&nbsp;</p><p>Els usos d&#39;aquestes instal&middot;lacions interactives poden ser: Comercial, en publicitat, algunes empreses com Nike, Adobe, Audi han fet unes campanyes molt bones. L&#39;&uacute;s d&#39;Oci- Entreteniment: per exemple, el videojoc, tecnologi wifii, etc. &nbsp;I finalment, l&#39;&uacute;s Educatiu, que tamb&eacute; hi ha webs per construir coneixement.&nbsp;</p><p>&Eacute;s un disseny destinat al consumisme, &eacute;s un enc&agrave;rrec que t&eacute; unes dates d&#39;entrega. &nbsp;Actualment estem en l&#39;era de que tan els espectadors tamb&eacute; som creadors/generadors de continguts. Aix&iacute; fa que sigui molt m&eacute;s interactiu: desde videojocs, p&agrave;gines web, o CD-Rom.&nbsp;</p><p>&nbsp;</p>]]></description><pubDate>Thu, 22 Nov 2007 13:10:00 +0000</pubDate></item><item><title>ROB&#xD2;TICA</title><link>https://el-raco-de-les-arts.blogia.com/2007/112202-robotica.php</link><guid isPermaLink="true">https://el-raco-de-les-arts.blogia.com/2007/112202-robotica.php</guid><description><![CDATA[<p>S&#39;han fet moltes pel&middot;l&iacute;cules de robotica: Terminator, Yo Robot, etc. D&#39;estil futurista, ja que la societat ens demanem com ser&agrave; el futur i amb les noves tecnologies fa que creem Cyborgs: &nbsp;la tecnologia artifical &nbsp;canvia el cos i es robotitza. Experimenten en el cinema i crec que llavors ho intenten traspassar a la vida quotidiana.&nbsp;</p><p>D&#39;altre banda penso que la rob&ograve;tica ajuda a persones que han perdut parts del cos, per exemple: bra&ccedil;os, cames, i tinguent unes extensions tecnol&ograve;giques , fa possible que puguin corre, o que puguin fer vida normal. </p><p>Penso que en aquest aspecte de millora/ajuda per a l&#39;&egrave;sser hum&agrave; aquestes noves tecnologies s&oacute;n molt importants, ja que no se&#39;n fa un mal &uacute;s. La telepres&egrave;ncia tamb&eacute; &eacute;s molt &uacute;til per la gent gran que si li passa alguna cosa prement un bot&oacute; poden anar a ajudar-lo.</p><p>&nbsp;Tamb&eacute; pot ser un control de la societat al final, ja que inventen dipositius per la nostre seguretat, i acaba servint m&eacute;s de control social que no de seguretat.&nbsp;</p><p>&nbsp;</p>]]></description><pubDate>Thu, 22 Nov 2007 13:03:00 +0000</pubDate></item><item><title>M&#xDA;SICA ELECTR&#xD2;NICA</title><link>https://el-raco-de-les-arts.blogia.com/2007/112201-musica-electronica.php</link><guid isPermaLink="true">https://el-raco-de-les-arts.blogia.com/2007/112201-musica-electronica.php</guid><description><![CDATA[<p>La m&uacute;sica electr&ograve;nica com la resta de m&uacute;sica &eacute;s art. Com tot art &eacute;s una forma d&#39;expressi&oacute; de l&#39;artista, i va dirigit a la societat. L&#39;&uacute;nica difer&egrave;ncia &eacute;s que aquest art, sons generats a trav&eacute;s d&#39;una senyal el&egrave;ctrica (guitarra el&egrave;ctrica, micr&ograve;fons, amplificadors, altaveus...)</p><p>En aquesta ind&uacute;stria cultural hi ha la m&uacute;sica comercial, que seria la producci&oacute; unificada en serie (les productores). La m&uacute;sica electr&ograve;nica pr&ograve;pia &eacute;s l&#39;expressi&oacute; individual de l&#39;artista que intenta aconseguir un lloc en aquest m&oacute;n tan complicat de l&#39;art o espectacle en general.&nbsp;</p><p>&nbsp;</p><p>&nbsp;</p><p>&nbsp;</p><p style="margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 58.5px; text-indent: -22.5px; font: normal normal normal 18px/normal &#39;Arial Narrow&#39;"><span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold"><br /></span></p> <p>&nbsp;</p>]]></description><pubDate>Thu, 22 Nov 2007 12:45:00 +0000</pubDate></item><item><title>BIOART</title><link>https://el-raco-de-les-arts.blogia.com/2007/112101-bioart.php</link><guid isPermaLink="true">https://el-raco-de-les-arts.blogia.com/2007/112101-bioart.php</guid><description><![CDATA[<p>Aquest art fa servir el material org&agrave;nic com a eina art&iacute;stica del bioartista. Per exemple: amb papallones, plantes, tubs d&#39;assaig, es creen obres modificant processos hist&ograve;rics i culturals.</p><p>Es fa servir la ci&egrave;ncia per fer experiments i arribar a crear art. Eduardo Kac va "crear" o transformar el conill de la fotografia en fluorescent. Evidentment, va generar molta pol&egrave;mica. &nbsp;&nbsp;</p><p>&Eacute;s un art una mica boig segons el meu punt de vista, perqu&egrave; s&#39;implanten parts del cos en altres llocs, es penjen amb ganxos, etc. </p><p>No m&#39;extranya que sigui un "art" pol&egrave;mic, ja que els experiments amb animals, i amb persones &eacute;s molt poc freq&uuml;ent a no ser que sigui per descobrir un b&eacute; per la societat. Crec que &eacute;s un ab&uacute;s de la ci&egrave;ncia per no acabar fent res. Pot ser graci&oacute;s veure un conill fluorescent, per&ograve; no &eacute;s d&#39;inter&egrave;s per la societat. Penso que la ci&egrave;ncia ha de servir per investigar com combatre malalties importants, com ara la Sida, o el C&agrave;ncer, i deixar de fer invents absurds.&nbsp;</p><p>&nbsp;</p><p style="margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 58.5px; text-indent: -22.5px; font: normal normal normal 28px/normal Arial"><br /></p> <p><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; font-size: 28px"><br /></span></p><p>&nbsp;</p>]]></description><pubDate>Wed, 21 Nov 2007 10:12:00 +0000</pubDate></item><item><title>El Projecte Yahoo! Research</title><link>https://el-raco-de-les-arts.blogia.com/2007/111201-el-projecte-yahoo-research.php</link><guid isPermaLink="true">https://el-raco-de-les-arts.blogia.com/2007/111201-el-projecte-yahoo-research.php</guid><description><![CDATA[Cofer&egrave;ncia realitzada per: Georgina Ramirez,&nbsp;<div><br /></div><div>La van fundar uns estudiants de Standford University. &Eacute;s una xarxa molt gran i t&eacute; molts serveis integrats. &Eacute;s un dels portals m&eacute;s grans del m&oacute;n. T&eacute; 500 milions d&#39;usuaris. La base principal est&agrave; a California. Aquest portal produeix tamb&eacute; les not&iacute;cies, finances, compres, e-mail, msn, etc. Est&agrave; destinat a Usuaris, productors i anunciants.&nbsp;</div><div>Yahoo t&eacute; un equip de recerca que investiguen publicacions i activitats cient&iacute;fiques. A la web de Yahoo hi ha molt soroll: informaci&oacute; dels anunciants, de m&eacute;s qualitat, &eacute;s m&eacute;s diversa, i l&#39;equip de recerca tamb&eacute; s&#39;encarrega d&#39;estudiar l&#39;spam i de com poden combatre&#39;ls.&nbsp;</div><div>El buscador Yahoo funciona igual que la resta, ja que podem trobar informaci&oacute; de botigues, d&#39;hist&ograve;ria, etc. Una curiositat &eacute;s que Ebay, va comprar moltissimes paraules a Yahoo i perqu&egrave; anessin en primera posici&oacute;.&nbsp;</div><div><br /></div><div>______________________</div><div><br /></div><div>No s&oacute;c gaire usu&agrave;ria del portal de Yahoo perqu&egrave; hi ha massa informaci&oacute; i em cansa haver de buscar alguna cosa all&agrave;. Si fos d&#39;alguna cosa que realment m&#39;agrad&eacute;s, cinema, o viatges si que puc, per&ograve; no aguanto gaire en aquest portal. I per buscar iformaci&oacute; em poso al Google, b&agrave;sicament. La mateixa ponent de la confer&egrave;ncia va dir que era una p&agrave;gina molt plena, per&ograve; penso que podr&iacute;en fer alguna cosa al respecte. En alguna de les preguntes van fer refer&egrave;ncia al fet de que els dissenyadors gr&agrave;fics s&#39;afageixe gaireb&eacute; al final del projecte. Penso que van quedar forces coses a l&#39;aire, ja que la conferenciant no les sabia respondre perqu&egrave; simplement no ho sabia.</div>]]></description><pubDate>Mon, 12 Nov 2007 10:27:00 +0000</pubDate></item><item><title>Emprenedors que han sortit al m&#xF3;n</title><link>https://el-raco-de-les-arts.blogia.com/2007/110802-emprenedors-que-han-sortit-al-mon.php</link><guid isPermaLink="true">https://el-raco-de-les-arts.blogia.com/2007/110802-emprenedors-que-han-sortit-al-mon.php</guid><description><![CDATA[<div>Ponent de la confer&egrave;ncia: Sr. Antonio Gonz&aacute;lez Barros.</div><div><br /></div>Internet tamb&eacute; ha servit d&#39;ajuda alhora de buscar ofertes laborals, negocis, formaci&oacute;, etc. Infojobs, &eacute;s un dels exemples clars d&#39;aquesta ajuda per trobar qualsevol tipus de feina, i d&#39;una manera f&agrave;cil i r&agrave;pida. A m&eacute;s, es selecciona el camp en que est&agrave;s especialitzat i dones la teva direcci&oacute; d&#39;email i quasi cada dia es reben noves ofertes&nbsp;<div><br /></div><div>Fa poc temps que tamb&eacute; s&#39;han comen&ccedil;at a crear empreses i/o negocis gr&agrave;cies a Internet. Infojobs s&#39;ha anat estenent a molts pa&iuml;sos, per&ograve; el tema cultural a vegades &eacute;s un problema alhora de crear una empresa. A Austr&agrave;lia no va funcionar el fet de que les empreses s&#39;introduissin a internet i la gent tampoc s&#39;inscribia per rebre les ofertes.&nbsp;</div><div><br /></div><div>Google ha sigut clau per a la internacionalitzaci&oacute; de negocis per internet. Infojobs paga 30.000 o 40.000 &euro; per paraules clau, o "larga cola de palabras".S&oacute;n molt cares, per&ograve; per poder dur a terme la creaci&oacute; de l&#39;empresa s&oacute;n necess&agrave;ries.&nbsp;</div><div>Una de les empreses que ha arrencat l&#39;empresa per internet &eacute;s un negoci d&#39;agricultura. Els produtes es venen per internet i la gent els t&eacute; abans. Aquesta nova opci&oacute; de comprar i vendre&nbsp; per internet &eacute;s molt interessant perqu&egrave; es posa en contacte els botiguers/empresaris i els que van directament a comprar via internet.&nbsp;</div><div><br /></div><div>Un altre punt important &eacute;s que ens hem d&#39;arriscar en la creaci&oacute; d&#39;una empresa, perqu&egrave; no ens hem de quedar amb el dubte.&nbsp;</div><div>Charles Dickens va dir: " CADA FRACASO ENSE&Ntilde;A AL HOMBRE ALGO DE LO QUE TEN&Iacute;A QUE APRENDER". Sobretot si som joves, si creiem en un projecte hem de intentar aconseguirl-lo.&nbsp;</div><div>Per tant, "L&#39;ordinador &eacute;s actualment el mitj&agrave; de socialitzaci&oacute;", va dir Jack Welles.</div><div><br /></div><div>L&#39;&uacute;ltim apunt de la confer&egrave;ncia van ser les "caracter&iacute;stiques" que haur&iacute;em de tenir en entrar a una empresa, &eacute;s que tinguessim ganes d&#39;anar a treballar, que disfrutessim amb el que fessim, etc. Per aix&ograve; hem de tenir: Proximitat; Creativitat, curiositat i sentit com&uacute;; Passi&oacute; i Talent; i ser Generosos amb els altres i amb nosaltres.&nbsp;</div><div>****</div><div>Sembla que sigui molt f&agrave;cil crear una empresa encara que sigui a trav&eacute;s d&#39;Internet per&ograve; no ho vevig aix&iacute;. S&#39;ha de tenir un molt bon projecte, i poder-lo financiar b&eacute;, i s&#39;ha de tenir molts diners per si es fracassa que no s&agrave;piga tant greu. Estic d&#39;acord en qu&egrave; ens hem d&#39;arriscar i provar-ho, per&ograve; &eacute;s molt el que podem perdre. Per&ograve; no dic que potser algun dia no arrisqui ;)&nbsp;</div>]]></description><pubDate>Thu, 08 Nov 2007 19:41:00 +0000</pubDate></item><item><title>SOFTWARE ART</title><link>https://el-raco-de-les-arts.blogia.com/2007/110801-software-art.php</link><guid isPermaLink="true">https://el-raco-de-les-arts.blogia.com/2007/110801-software-art.php</guid><description><![CDATA[Aquest "art" sorgeix arrel dels pop-arts, que no paren d'introduir-se a la pantalla dels ordinadors, ja sigui d'anuncis de publicitat, de la casa, etc. <div>Els inventors d'aquest art han creat un codi que és com l'ADN, es diu: ASCII, que les lletres corresponen en unes Art Generator Xifres. Amb aquest codi es pot convertir una sèrie de xifres en forma d'una imatge que nosaltres vulguem. Unes webs d'exemple són: www-jodi.org i signwave.org.uk</div><div>En aquest moment les formes d'expressió son infinites, com els números del codi font. N'hi ha dos tipus: El codi obert, i el codi tancat. El primer tothom el pot modificar, tenim la informació i ho podem modificar, però no significa que sigui gratuït. El codi tancat és per exemple Microsoft, quw només es pot utilitzar i prou. </div><div><br /></div><div>Està bé que hi hagi aquestes opcions de poder canviar les coses, els codis i fer-ho servir com a crítiques, o ironies, ja que ara, quan obrim qualsevol web hi ha un col·lapse de moltes finestres inútils. Però si hi hagués un domini públic d'aquestes "tècniques", la web llavors seria un caos. </div><div><br /><div><br /></div></div>]]></description><pubDate>Thu, 08 Nov 2007 18:58:00 +0000</pubDate></item><item><title>CLUB SUPER 3</title><link>https://el-raco-de-les-arts.blogia.com/2007/102502-club-super-3.php</link><guid isPermaLink="true">https://el-raco-de-les-arts.blogia.com/2007/102502-club-super-3.php</guid><description><![CDATA[<p>&nbsp;</p><p>Ara far&eacute; les pr&agrave;ctiques a TV3, ja us anir&eacute; explicant com va tot per aqu&iacute;. Si voleu dir-me algu deixeu comentari <img src="/tinymce/jscripts/tiny_mce/plugins/emotions/images/smiley-smile.gif" border="0" alt="Sonriente" title="Sonriente" /> <br /></p>]]></description><pubDate>Thu, 25 Oct 2007 17:43:00 +0000</pubDate></item><item><title>GAME ART</title><link>https://el-raco-de-les-arts.blogia.com/2007/102501-game-art.php</link><guid isPermaLink="true">https://el-raco-de-les-arts.blogia.com/2007/102501-game-art.php</guid><description><![CDATA[<p class="MsoNormal"><span style="font-family: Georgia">Tot joc &eacute;s art per mi. Considero que les persones que s&oacute;n capaces de dissenyar tan b&eacute; els videojocs, o jocs, s&oacute;n artistes. Els artistes m&eacute;s tradicionals poden pensar que l&#39;art nom&eacute;s &eacute;s: la pintura, escultura, arquitectura. Per&ograve; el game art ho inclou tot, perqu&egrave; els personatges dels jocs en 3D tenen unes dimensios i tenen una arquitectura, a m&eacute;s d&#39;uns colors, unes formes, molt cuidats. </span><span></span></p>  <p class="MsoNormal"><span style="font-family: Georgia"><br /> El joc tampoc l&#39;entenem ja nom&eacute;s com els t&iacute;pics jocs de taula. Ara tenim les consoles, playstation, etc, i ens &eacute;s m&eacute;s atractiu jugar a trav&eacute;s d&#39;aquests aparells, perqu&egrave; ens criden m&eacute;s l&#39;atenci&oacute;, s&oacute;n m&eacute;s interactius, i aix&ograve; no seria possible sense la part art&iacute;stica. </span><span></span></p>]]></description><pubDate>Thu, 25 Oct 2007 17:12:00 +0000</pubDate></item></channel></rss>
